Fragmento de Rabasketa II – Contes de Peixos i d’Uuuh! per a Llegir als Petits

Fragmento Promocional de Rabasketa II – Contes de Peixos i d’Uuuh! per a Llegir als Petits (escrito en catalán)

Lee el fragmento de Rabasketa II – Contes de Peixos i d’Uuuh! per a Llegir als Petits, veinte cuentos para leerles a los peques. Diez de ellos son historias en las que se explican las aventuras de Pablo, en las que de manera amena, se explican las costumbres de la fauna marina de Oceanía. Otras diez, son fábulas en las que se abordan los miedos típicos de los niños desmitificándolos de manera divertida..

FRAGMENTO DE RABASKETA II – CONTES DE PEIXOS I D’UUUH! PER A LLEGIR ALS PETITS

AUTORS:

Montserrat Valls i Giner i Joan Genovés i Timoner

Tots els drets reservats

DEDICAT A: Aquestes persones que ens venien a fer costat a la nit quan érem petits i a inundar-nos de fades i bruixes: els nostres pares.

ÍNDEX

PRÒLEG

CONTE Nº 1 – SÈRIE ELS SOMNIS D’EN PAU – AMB “E” D’ESTRELLA DE CORONA D’ESPINES
CONTE Nº 2 – SÈRIE CONTES D’UUUH! – AMB “F” DE FANTASMA: EL FANTASMA VIOLETA
CONTE Nº 3 – SÈRIE ELS SOMNIS D’EN PAU – AMB “P” DE PEIX PAPALLONA
CONTE Nº 4 – SÈRIE CONTES D’UUUH! – AMB “B” DE BRUIXA: LA BRUIXA SENSE ESCOMBRA
CONTE Nº 5 – SÈRIE ELS SOMNIS D’EN PAU – AMB “C” DE CLOÏSA GEGANT
CONTE Nº 6 – SÈRIE CONTES D’UUUH! – AMB “M” DE MONSTRE: EL MONSTRE DE L’ARMARI
CONTE Nº 7 – SÈRIE ELS SOMNIS D’EN PAU – AMB “P” DE PEIX NETEJADOR
CONTE Nº 8 – SÈRIE CONTES D’UUUH! – AMB “P” DE PASSADÍS: EL FINAL DEL PASSADÍS
CONTE Nº 9 – SÈRIE ELS SOMNIS D’EN PAU – AMB “A” D’ACTÍNIA
CONTE Nº 10 – SÈRIE CONTES D’UUUH! – AMB “A” DE AVIÓ: EL VIATGE DESCONEGUT
CONTE Nº 11 – SÈRIE ELS SOMNIS D’EN PAU – AMB “P” DE PEIX PALLASSO
CONTE Nº 12 – SÈRIE CONTES D’UUUH! – AMB “P” DE PALLASSO: EL CIRC HA ARRIBAT AL NOSTRE BARRI
CONTE Nº 13 – SÈRIE ELS SOMNIS D’EN PAU – AMB “T” DE TUBASTREA DAURADA
CONTE Nº 14 – SÈRIE CONTES D’UUUH! – AMB “B” DE BICICLETA: LA BICI BURLONA
CONTE Nº 15 – SÈRIE ELS SOMNIS D’EN PAU – AUSTRÀLIA Y TASMÀNIA, AMB“D” DE DIABLE DE TASMÀNIA
CONTE Nº 16 – SÈRIE CONTES D’UUUH! – AMB “V” DE VEUS: SENTO VEUS
CONTE Nº 17 – SÈRIE ELS SOMNIS D’EN PAU – AMB “D” DE DRAC-ALGA
CONTE Nº 18 – SÈRIE CONTES D’UUUH! – AMB “C” DE COL·LE: EL COL·LE EM FA POR
CONTE Nº 19 – SÈRIE ELS SOMNIS D’EN PAU – AMB “L” DE LLIRI DE MAR
CONTE Nº 20 – SÈRIE CONTES D’UUUH! – AMB “F” DE FOSCOR: LA FOSCOR FA OMBRES

PRÒLEG

RABASKETA II, és un conjunt de contes infantils, pensats fonamentalment per distreure i divertir els nens d’entre 2 i 6 anys, procurant alhora transmetre’ls-hi valors i coneixements.
Aquests contes, pretenen ser també una eina on els pares trobaran unes històries amenes, de fàcil lectura, que els permetrà explicar una història instructiva i alliçonadora.
Per aconseguir aquest objectiu de divertir i instruir, s’han elaborat dos grups de contes, un, ELS SOMNIS D’EN PAU, on el protagonista, un nen de sis anys anomenat Pau, el pare del qual fa reportatges d’animals, al llarg de deu contes somia que viu experiències fantàstiques amb diversos animals marins i explica de manera senzilla i amb humor els seus costums, donant a conèixer al mateix temps l’hàbitat d’aquests. A cadascun dels animals, que protagonitzen els somnis de Pau, els hi dona un nom, que té a veure amb alguna de les característiques de l’espècie. Per exemple l’Estrella de Corona d’Espines es diu Punxuda, fent referència a les característiques formes que l’adornen. En la primera història d’aquesta sèrie, es farà una introducció on es donarà a conèixer El Parc Marí de la Gran Barrera d’Esculls a Oceania.
L’altre grup, també de deu històries, CONTES D’UUUH!, és un conjunt de rondalles, on a través de les aventures de determinats “éssers”, es transmet als petits les forces necessàries per erradicar les pors i temors habituals de la seva edat, sent a la vegada històries emotives i divertides, que transmeten valors essencials. Per això als personatges, se’ls han donat noms humans, aconseguint així, que el petit els vegi més propers i per tant, que els intueixi com a producte de la imaginació i sense càrrega negativa.
Confiem sincerament, que en aquest llibre, trobeu un aliat eficaç per a la formació dels vostres fills i que us serveixi també com a base d’inspiració per crear les vostres pròpies històries.

CONTE Nº 1
SÈRIE ELS SOMNIS D’EN PAU
AMB “E” D’ESTRELLA DE CORONA D’ESPINES

És a punt de sonar el timbre! Per fi sortiré del “col·le” i podré parlar amb el papi!
Ja està sonant! Ho recullo tot molt de pressa i surto corrent, la mami ja deu ser esperant-me.
Baixo els graons de dos en dos i ja la veig. Agita la seva mà per saludar-me i somriu. Anirem a casa i ens connectarem amb el pare per Internet. El pare treballa fent reportatges d’animals i ara està en una illa molt, molt gran que es diu Austràlia.
—Hola mami! Anem a casa per parlar amb el papi?
—Sí Pau, avui podràs parlar amb el pare. T’explicarà coses i t’ensenyarà fotos del Parc Marí de la Gran Barrera d’Esculls, però això serà a les nou de la nit…
—Per què tan tard mami?
—Perquè allà, a Townsville, seran les sis del matí i és quan el teu pare s’haurà ja aixecat…
—Així que ara ell està dormint?
—Així és Pau. Allà en aquest moment és de nit… Concretament les tres de la matinada.
—Que estrany!
Després de fer els deures, jugar amb la “Play” i sopar, en Pau és amb la seva mare, assegut davant el portàtil, falten només uns minuts per connectar amb el seu pare…
L’Elena, la mare d’en Pau, connecta l’Skype i en un instant apareix en pantalla la imatge endormiscada i encara sense afaitar d’en Miquel, el pare d’en Pau…
—Hola Elena!, Hola Pau!, Com esteu?
Bé contesten gairebé a l’uníson i l’Elena parla uns minuts amb en Miquel. Mentre, en Pau espera impacient el seu torn per a parlar… l’Elena deixa que en Pau s’assegui davant del portàtil i s’aparta una mica per deixar-li més intimitat…
—Hola papi!, la mami m’ha dit que ets a un lloc on hi ha una gran barrera. No et deixen passar?
—Ha, ha, ha! No fill, aquesta barrera no serveix per això, és una barrera natural d’uns 2.500 esculls de corall i d’illes, que és dins del mar i que té gairebé 2.000 quilòmetres de llarg. És en el que es coneix com el Mar del Corall, prop de la costa de Queensland al nord-est d’Austràlia.
—Austràlia és una illa?
—Si Pau, és una illa molt gran, la major d’Oceania, té gairebé 8 milions de quilòmetres quadrats i encara que és molt gran té pocs habitants. Fa tres milions d’anys, Oceania estava unida als altres continents, però es va desprendre de l’Àfrica. Per això té un gran nombre d’animals, que només es troben allà i en els seus mars, també hi ha formes de vida difícils de trobar en altres llocs… Mira aquesta fotografia dels coralls.
—Oh!, És una planta molt rara oi?
—No Pau, encara que els coralls poden semblar plantes, estan formats per milions d’uns animalets marins anomenats pòlips, que s’uneixen formant una massa compacta… Per protegir la bellesa d’aquests coralls i de la vida marina de la zona, la Gran Barrera d’Esculls va ser convertida en Parc Marí. D’aquesta manera s’evita que l’home pugui fer-la malbé o que la mateixa natura ho faci, perquè encara que sembli estrany els coralls també tenen enemics.
—Tenen enemics? Qui pot ser enemic dels coralls?
—El principal enemic és l’Estrella de Corona d’Espines, que s’alimenta d’ells i pot arribar a menjar-se 1800 centímetres cúbics per dia. Mira la fotografia i veuràs que bonica és…
—És bonica, però molt dolenta…
Després d’uns minuts més de donar explicacions a en Pau i d’ensenyar-li les fotografies que ha fet, en Miquel li diu a en Pau que ha d’anar a treballar i que deixi que si posi un moment la seva mare.
Elena s’acomiada d’en Miquel i agafa afectuosament a en Pau als seus braços i el porta al llit. El cobreix, li fa un petó i li desitja bona nit. Al cap d’uns minuts en Pau ja està profundament adormit i somiant… En el seu somni es veu a si mateix com un expert i valent submarinista, amb la missió de protegir els coralls.
Es capbussa al mar del Corall i va revisant els esculls de corall a la recerca d’enemics. Tot d’una veu a la malvada Estrella de Corona d’Espines. Té una mida respectable, d’uns seixanta centímetres d’envergadura. Pau, en el seu somni, amb moviments ràpids neda cap a ella i li diu:
—Queda’t on ets estrella. On penses que vas?
—Vaig a menjar. A tu què et sembla? Per cert, pots dir-me Punxuda…
—Punxuda, està molt malament, que vagis a destruir els coralls. No t’han fet res…
—No els vaig a destruir, me’ls menjo. Són el meu aliment. Li dono la volta al meu estómac i deixo anar a sobre d’ells els meus sucs digestius i només queda l’esquelet… Són molt saborosos… I tu, al cap i la fi, també menges animals.
—Doncs aquesta vegada hauràs de buscar el teu menjar en un altre lloc. Això és un Parc Marí protegit…
L’Estrella de Corona d’Espines s’allunya compungida i en Pau, somrient, gaudeix del seu triomf mentre admira la bellesa de les formes que cobreixen el cos de la Punxuda i pensa que tot i ser dolenta, és molt bonica.
En Pau seguirà dormint feliçment entre onades, estrelles i corall vermell.
Bona nit nens i feliços somnis.

CONTE Nº 2
SÈRIE CONTES D’UUUH!
AMB “F” DE FANTASMA: EL FANTASMA VIOLETA

Hi havia una vegada una escola de fantasmets, l’anomenaven “Colorets de colors”, perquè tots els fantasmes que hi anaven a aprendre eren de colors.
Aprenien a espantar. El primer dia els hi ensenyaven a dir “Uuuh”, perquè anessin a les cases dels nens i els hi donessin ensurts.
Els fantasmes grocs anaven a les cases on els nens eren nous al col·le, els fantasmes roses on havia nenes que eren molt dolços, els fantasmes verds anaven als llocs on els nens volien aventures, i els blaus on hi havia nens tristos.
Però n’hi havia un, el fantasma violeta que era nou, ell i el seu color. A l’escola ningú havia vist mai aquest color, i el professor no tenia molt clar on enviar-lo.
—Bé, Christian, ets un fantasma bo, has après molt i per fi t’anem a enviar a una casa.
—D’un nen o d’una nena?
—De la Jessica, una nena sorda.
—Què vol dir sorda?
—Que no hi pot sentir.
—I llavors com la espantaré?
—Tu sabràs, espavila’t.
El professor acomiada en Christian, el fantasma violeta, i se’l treu de sobre. Fa passar als fantasmes vermells.
Arriba la nit i en Christian arriba a casa de la Jessica. És una casa gran, amb finestres de vidre taronja, i llums rodones.
El fantasma traspassa la paret, i pensa que és una sort poder entrar a les cases sense haver de trucar a la porta.
Ja és a dins, mira totes les portes i veu una amb flors, conills i núvols.
És la porta de la Jessica, segur, entraré.
Christian entra a l’habitació de color blau i veu una nena rossa, d’ulls blaus, que està pintant en una taula.
S’acosta i li diu:
—Uuuh…!
Veu que la nena segueix pintant sense fer-li gens de cas. I llavors recorda que la nena no pot sentir-lo.
Si no pot sentir-me em posaré davant de la taula de les pintures i al veure’m s’espantarà.
En Christian es posa davant de la Jessica amb el llençol violeta molt obert. Tot d’una, la nena el mira i es posa a riure.
És un riure sense so, però els seus llavis de maduixa li fan veure al fantasma, que la nena no està espantada, tot el contrari.
Li fa gestos, perquè se senti al seu costat i pinti també.
El fantasma ho fa i dibuixa un globus del mateix color que els ulls de la nena.
I Jessica dibuixa un fantasma violeta.
En el rellotge sonen les nou de la nit.
Una senyora entra a l’habitació. S’assembla a Jessica però és més alta. Porta a la nena al llit i la cobreix amb el llençol.
La senyora se’n va i el fantasma es queda mirant a la nena, que ja està dormint.
En Christian agafa el dibuix i se’n va.
Va caminant fins a casa, on l’estan esperant els seus pares fantasmes.
—Com t’ha anat el primer dia Christian?
—Molt bé, mama. He conegut una nena molt simpàtica.
—¿L’has espantat?
—No, l’he fet riure. Era sorda, però al veure’m ha rigut, i m’ha pintat. Mira mamà!
—Fill, és molt bonic.
La mare d’en Christian se’n adona que el seu fill és diferent, mai serà un fantasma que espanti, sempre serà un fantasma bo.
S’acosta al seu fill i li fa un petó fantasmagòric.
Heu de saber, nens, que els fantasmes violetes ara són molts, perquè en Christian va tenir fillets, i ara, veuran cada nit als fills de Jessica.
Si algun dia teniu por, truqueu al fantasma violeta, i us farà riure, com si tinguéssiu pessigolles.
—Bona nit nens
—Bona nit Jessica
—Uuuh!

AQUÍ TERMINA EL FRAGMENTO PROMOCIONAL