RELAT CURT UNA MICA DE LLET
RELAT CURT UNA MICA DE LLET
La Miriam es desperta a les 6h del matí. Entra a treballar al supermercat a les 9h, però abans ha de passejar el gos, arreglar-se, portar els nens a l’escola.
Des que el marit va morir, la seva vida és un caos.
Luis és agent de seguretat, s’aixeca a les 7h i entra a treballar al supermercat a les 9h.
Li agrada la Miriam, la caixera, però mai no s’ha atrevit a dir-li-ho.
La viudetat, tan jove, per un accident, encara el fa reprimir-se més. Seria poc adequat ara.
Judith mira el seu nadó, desnodrit, plorant… Els seus veïns es queixen dels crits…
I ella té gana i el seu nadó també… Les provisions de Càritas s’han acabat i la parròquia de pare Damià ha tancat.
Li han dit que truqués a una altra parròquia, però està tan deprimida, tan cansada, que no es veu amb ànims de contar la seva vida una altra vegada…
Mentre es renta la cara i es fa un nus amb els cabells per recollir-lo, se li acudeix la idea… Robarà la llet i el que necessiti per al nadó.
Però… i si l’enxampen i la porten a la presó? Mira el nadó plorant i pensa que està embogint.
A les 9h obren el supermercat.
Les persones que hi entren van omplint els seus carros de menjar.
La Miriam va cobrant a la caixa mig adormida.
En Luis passeja pels passadissos del supermercat pensant a la Miriam.
La Judith, tremolant, a la zona infantil es va ficant coses sota la jaqueta. El bebè dorm.
En Luis la segueix fins a la caixa on es dirigeix ella
La Miriam observa la Judith que porta un nadó i res més.
—No porto res, puc passar? —diu la Judith tremolosa.
La Miriam afirma amb el cap.
Luis observa el nadó desnodrit i no diu res.
De sobte sona l’alarma.
Judith trenca a plorar, el petit desperta i plora també.
—Ho sento —balbuceja la Judith, mentre va deixant les coses sobre la cinta.
La Miriam s’adona que tot són aliments per al nadó.
Està a punt d’avisar el Luis —ho ha de fer, encara que no li agradi, no es pot permetre perdre la feina— però aquest ja és allà.
—Miriam, aquesta noia és la meva cosina, per això no ha agafat carro. Després t’ho pago.
La Miriam agafa una bossa i dona les coses a la Judith.
La noia ha deixat de plorar i els dona les gràcies a tots dos.
Aquella tarda la Miriam dirà a en Lluís que surtin a fer un cafè.
Aquella nit la Judith, ja tranquil·la, trucarà a la parròquia que li han indicat.
El nen somriu mentre pren la llet. El que mai no sabrà la Judith, és que encara que hi ha càmeres de seguretat al supermercat i més agents, ningú la va parar ni ho haurien fet encara que en Luis no hagués pagat la seva compra.
Una Mica de Llet – Série Relats curts – Copyright © Montserrat Valls i Joan Genovés