PRINCIPIS DE SETEMBRE
RELAT CURT RINCIPIS DE STEMBRE
PRINCIPIS DE SETEMBRE
Aquell dia de principis de setembre, el sol de les vuit del vespre resultava molt agradable. Encara trigaria una bona estona a enfosquir…
La Marta va començar a arreglar-se. Tenia una cita amb algú, pràcticament, desconegut.
Encara que semblava un bon oncle i força seductor, no podia evitar cert desassossec… esperava haver anat a un lloc conegut, però el noi havia insistit a portar-la a un lloc secret a sopar…
Sentia moltes ganes de fer-ho, però no podia evitar certs temors… podia perfectament ser un torrat… Mentre acabava de posar-se la cota faldilla va somriure intentant espantar els seus fantasmes… La veritat és que no semblava un mal oncle. .
Just a les 21:00h, quan el sol s’havia retirat, en una ostentació de puntualitat, va sonar l’intèrfon i la veu d’en Miguel, agrunsadora, la va convidar a baixar… Ja a l’ascensor, la Marta, mirant-se al mirall, amb les seves mans va estirar una mica de la faldilla… Potser anava massa provocativa per a una primera cita…
En pocs minuts, el cotxe d’en Miguel, va començar a recórrer una carretera muntanyosa… Li va dir que la portava a un restaurant de muntanya realment especial… amb plaers culinaris inimaginables…
Ella no va saber com havia passat, però al cap de pocs minuts en Miguel havia aconseguit que li expliqués la seva vida… també els seus gustos i fins i tot allò que més li agradava del sexe. Tot va ser molt natural, en Miguel, en cap moment s’havia passat, encara que el cert és que la Marta sentia una forta excitació…
EL SOPAR
El restaurant era una passada i el menjar genial… L’únic que enterbolia l’ambient era la pell verdosenca de l’únic cambrer… Però embadalida amb en Miguel, la Marta, ja ni ho veia… Després de gaudir d’uns excel·lents mousse de xocolata, el cambrer, atent, es va acostar i va dir: voldrà el senyor que serveixi els cafès al reservat de la terrassa…?
En Miguel va assentir i en uns instants estaven en un reservat de la terrassa, il·luminat només per un parell d’espelmes i la bellíssima lluna…
Un cop el cafè havia entrat als seus cossos, en Miquel, sense pressions, amb veu dolça, li va proposar: puc besar-te?
La Marta, que en el fons ho desitjava, va assentir amb el cap… en uns instants, amb inaudita suavitat els llavis del jove van començar a recórrer la pell del coll de la jove amb una sensualitat fora del normal…
Se sentia embargada pel desig, quan de sobte, la freda mà d’en Miguel, amb extrema tendresa va començar a recórrer l’humit sexe de la noia que a cada carícia es recargolava de plaer… Llavors, just llavors va sentir una brutal mossegada a la jugular i el seu cos, inert, sense sang va caure entre crits de dolor i espasmes de plaer…
Què fem amb el cos? Va preguntar el cambrer.
Ho de sempre Antonio, que no quedi rastre…
D’acord senyor comte… Ens veiem aviat?
Això espero Antonio, va dir mentre convertit en vampir volava a les seves estances…
Principis de Setembre – Série Relats curts – Copyright © Montserrat Valls i Joan Genovés