RELAT CURT NECESSITAT
NECESSITAT
L’escassa il·luminació esquinçava amb dificultat la foscor d’aquella nit sense lluna.
Era poc més de la 1, però en aquella freda nit només una silueta lliscava entre les ombres. Tot i moure’s amb rapidesa, el pas semblava estrany.
Aquell individu tenia la cara desencaixada. Caminava una mica encorbat, però s’apreciava tensió al cos.
La seva mirada desesperada intentava localitzar algun local obert, potser un bar o un restaurant on el poguessin ajudar.
A mesura que avançava la seva aparent desesperació anava en augment… Al cap s’arremolinaven les previsions més ombrívoles. Encara faltava travessar uns deu carrers per arribar a casa seva i tenia seriosos dubtes d’aconseguir arribar.
Només la foscor de la nit impedia veure la pal·lidesa d’aquell rostre…
Els seus ulls ajustats seguien escrutant amargament el carrer a la recerca d’aquesta ajuda que li resultava cada cop més imprescindible, però només la foscor li responia.
Seguia avançant amb desesper, quan va veure un cotxe aturar-se a uns cent metres d’on era… Va intentar accelerar el seu pas, potser el podrien ajudar.
La rigidesa amb què havia de caminar li va impedir arribar a temps i just quan veia la salvació al seu abast el vehicle va tornar a emprendre el seu camí.
Les llàgrimes van intentar treure el cap als seus ulls, però no podia aturar-se… només faltaven ja quatre carrers per a casa seva… potser ho aconseguia…
La desesperació se n’apoderava cada vegada més. Era conscient que no podria aguantar gaire temps. Sentia que estava a punt de col·lapsar.
Per fi entre la penombra va veure el portal de casa seva. Amb un esforç sobrehumà va aconseguir arribar… La seva mà tremolava de manera ostensible mentre intentava introduir la clau al pany de l´escala… Per fi va aconseguir obrir.
Amb pressa es va dirigir a l’ascensor va entrar i prem el botó del tercer pis. Les cames ja gairebé no l’obeïen, però es va esforçar a buscar i tenir a punt la clau de casa seva… Va sortir de l’ascensor i amb gran esforç va aconseguir obrir la porta al segon intent.
Sense encendre la llum, va empènyer la porta esperant que es tanqués correctament i va lliscar pel llarg passadís. S’anava descordant la roba… esperava arribar a temps.
Va obrir ràpid una porta i ja gairebé sense temps va aconseguir seure… Un bestial petarrelleig va trencar la pau de la nit i a borbolls va sortir tot allò que li estava tenallant el ventre… Només llavors va poder emetre un sospir d’alleujament i plaer…