L’ALBA
RELAT CURT L’ALBA
L’alba desgranava els primers clarobscurs amb què el sol anunciava el seu despertar… Uns núvols plomencs s’esforçaven amb afany per aigualir-li la festa… Era encara hivern, podien guanyar-li la partida, encara que la lluita segur que seria cruel i despietada.
De sobte la tramuntana, sense excessiu furor, va començar a escampar-se, obligant els núvols a moure’s… Un dia més, novament, el rei de la llum els havia vençut…
No lluny d’allà el plor d’un nen, anunciava el desig d’integrar-se al nou dia… Amb força va succionar el mugró de la seva mare i la força vital li va ser…
Ell encara no ho sabia, però havia estat enllumenat per regalar amor, esperança i alegria, per -aquesta vegada sí- després de moltes, fer entendre el camí a l’ésser humà… Aquell dia va ser especial, sense clarobscurs, ple de llum i claredat… Amb tots els elements finalment confabulats amb l’home… Començava un final, que en realitat era l’albor d’una nova vida… millor, sense enveges, sense ressentiments i sobretot estimant els dons que, generosament, se’ns han ofert…
L’Alba – Série Relats curts – Copyright © Montserrat Valls i Joan Genovés