RELAT CURT EL GRAN ERROR
EL GRAN ERROR
Observo els animals i veig que funcionen tal com cal, tal com es podria esperar.
Els carnívors i omnívors, per instint i necessitat, cacen. Ho fan de manera cabal, mai maten per matar. Els herbívors de vegades es poden defensar de l’atac d’algun depredador o dels insectes.
Entre els de la seva mateixa espècie, molts viuen en un ramat i ho fan en harmonia. Només tenen algun enfrontament a l’hora d’aparellar-se o per dirimir qui ha de guiar el remat… A més, fins ara, no he vist mai baralles entre els remats de la mateixa espècie. I si no és per caçar tampoc amb altres espècies.
Amb les femelles, en època de zel, s’aparellen i tenen fills que cuidaran fins que siguin capaços de moure’s per si mateixos. Cap mascle agredeix o mata una femella i les femelles tampoc no els provoquen o tracten de dominar-los. Cadascú té el paper que se’ls va atribuir i no hi ha els abusos de poder.
Fins i tot els éssers més petits, formigues, abelles, tèrmits i molts més s’organitzen en comunitats i cadascú realitza la feina perquè millor estigui dotat. Sense enveges, sense rancúnies ni mals rotllos. Això els ha permès subsistir des de fa… buf! Gairebé ni se sap…
Tot i les dificultats que la vida els porta, solen ser feliços i accepten el que els va passant…
M’encanten els animals!
Però l’home, essent l’espècie més intel·ligent, és la que actua amb menys lògica.
L’odi, la cobdícia, la disbauxa, la crueltat… en fi, tota mena de maldats són els fonaments que han triat per a les seves vides…
És l’única espècie animal, que es barallen i es maten entre ells… de vegades, simplement, perquè algú li cau malament o fa les coses millor…
Arriben fins a tal punt que s’organitzen per manats per tractar de fotre una altra manat i millor encara, si és possible, eliminar-la.
Han organitzat societats per l’únic desig d’una petita part, d’obtenir beneficis de les necessitats dels altres… el més essencial, el menjar i el recer, ho tenien pràcticament resolt, però no, això no els ha estat mai suficient.
Ja des del principi dels temps han matat els seus semblants simplement per obtenir prebendes, per enveja, per gelosia…
A sobre no estan satisfets dels rols que els corresponen, el que és fort, enveja la intel·ligència. L’intel·ligent la força. La dona enveja allò que considera la supremacia de l’home. L’home, secularment, ha intentat sotmetre la dona…
Són tan bèsties que fins i tot maten les seves parelles, per haver-se’n cansat, o per culpa de beure o drogar-se, o per gelosies, generalment, infundades…
No estaven fets per estructurar societats i famílies… com els altres animals estaven pensats per viure en remats i així millor defensar-se i protegir-se. Per aparellar-se mascles i femelles… cuidar i protegir la seva descendència fins que poguessin desenvolupar-se sols i en el zel següent, no necessàriament havien de seguir amb la mateixa parella…
Vaig cometre un gran error. Vaig pensar que l’ésser humà, finalment, evolucionaria per ser cada cop millor…
De vegades no puc evitar pensar el que Déu ha d’opinar… Segur que, si opinés, diria una cosa així:
És un error que no he sabut apedaçar… i ho sento… Això sí, he de dir que em vaig adonar de seguida, gràcies a una poma… Vaig intentar canviar les coses a base de treure’ls atribucions i que haguessin d’espavilar-se per si mateixos.
I què va passar…? Que, per solucionar el desgavell, temps després, els vaig haver d’enviar un Diluvi, per deixar que la cosa, en conseqüencia, comencés de nou… Vaig pensar que amb això deixaria de nomenar-los la raó… però que va, cada vegada són més recargolats… han creat armes per matar a l’estil bèstia… contínuament intenten apropiar-se dels altres…
Els vaig deixar que recordessin de mi, fins i tot usant diferents noms i el que han anomenat diferents religions, però fins això, que havia de servir per sentir-se agraïts i saber el que els espera, els ha servit per matar-se entre ells, ja des de gairebé el principi …
A més, se senten tan summament superiors, que s’han permès el luxe d’oblidar-me cada cop més i anar indagant la manera de poder-me superar… Imagina, superar-me a Mi, que sóc qui els ha creat… Em tenen realment cansat…
Estic tan fart i enfurismat, que aquesta vegada en lloc de pluja, els estic enviant això que han anomenat canvi climàtic… per cert, que fins això s’atribueixen com a causa dels seus actes… el que no saben és que cada cop farà més calor… serà lent, perquè les altres espècies puguin adaptar-se… però ells, aquesta xusma, que han estat el gran error, que per mi desgràcia vaig concebre, desapareixeran espurnejats lentament de la faç de la Terra… No es mereixen arribar al meu costat, ni tan sols es mereixen el foc etern de què parlen moltes de les seves religions. Què hi farem, més endavant quan estigui avorrit, intentaré crear alguna cosa una mica millor… vegem si aquesta vegada aconsegueixo encertar…