RELAT CURT DONA POBRE, HOME RIC

DONA POBRE, HOME RIC

En una ciutat dividida per carrers i destins, dues vides corrien paral·leles sense saber-ho, marcades per la desigualtat i la ironia del destí.

En un barri oblidat pel temps i l’esperança, hi vivia la Marta, una dona de mirada cansada i mans aspres. La pobresa havia estat la seva companya des de nena, i la gana, el botxí constant. Aquell matí, amb l’estómac buit i la desesperació prement-li el pit, la Marta va decidir travessar una línia que no va imaginar mai traspassar… Va robar un pa en una petita botiga del barri. No fou un acte de maldat, sinó de supervivència. Però la justícia, implacable i cega, la va atrapar ràpidament. A la presó, Marta es va convertir en un número més. Com una ombra entre reixes, mentre el seu barri seguia oblidat, i la seva història, ignorada.

DONA POBRE, HOME RIC
DONA POBRE, HOME RIC
A pocs quilòmetres, en un barri de torres brillants i cotxes luxosos, vivia en Víctor. Era un home el somriure del qual era tan esmolat com els seus negocis. La seva riquesa no provenia del treball honest, sinó de maniobres tèrboles, d’enfonsar petits empresaris. També de teixir xarxes d’influència que arribaven fins als passadissos del poder polític. Cada dia, el Víctor es feia més ric, més influent, més intocable. El seu nom apareixia en titulars que parlaven d’èxit i de progrés, mentre darrere d’aquesta façana arruïnava vides i somnis. Tot fet amb la mateixa facilitat amb què canviava de corbata.

Cap dels dos sabia de l’existència de l’altre, però els seus destins estaven entrellaçats per la mateixa ciutat. Units per la mateixa societat que permetia que la Marta acabés a la presó per un pa, mentre el Víctor acumulava fortunes a costa del patiment aliè. Un dia, mentre Marta complia la seva condemna, el Víctor assistia a una gala benèfica, patrocinada per la seva empresa. En la qual presumia del seu “compromís social”. La ironia era palpable… L’home que destruïa vides amb els seus negocis, ara posava com a salvador de la comunitat. I mentre la dona que només va voler sobreviure pagava amb la llibertat un acte de gana.

Dona Pobre, Home Ric – Série Relats Curts – Copyright © Montserrat Valls i Joan Genovés

Més relats curts

Alguns dels nostres llibres

Feu un comentari