RELAT CURT EL PETIT LEO
EL PETIT LEO
El petit Leo, de només deu anys, sentia un pes al cor cada vegada que veia les notícies. Imatges de ciutats destruïdes, cares esquinçades pel dolor… les guerres ho obsessionaven. Va decidir que havia de trobar una solució, una manera de posar fi a tot allò. El seu millor amic era un portàtil una mica antic, heretat del seu avi, i la seva arma, Google.
Va començar la cerca amb una innocent pregunta: “Com acabar amb les guerres?”. Els resultats van ser aclaparadors: articles sobre tractats de pau, negociacions diplomàtiques, organitzacions internacionals… Leo llegia amb atenció, però res no li semblava prou contundent. Les guerres continuaven passant, malgrat tots els esforços.
Va provar amb altres cerques: “Solució definitiva per a les guerres”, “Per què hi ha guerres?”, “Com prevenir conflictes armats”. La informació era vasta però fragmentada. Parlava de pobresa, desigualtat, ideologies, recursos naturals… un trencaclosques complex que Leo, amb la seva poca edat, no aconseguia armar. Se sentia frustrat. Llegia sobre la història, sobre guerres antigues i modernes, sobre les atrocitats comeses al llarg dels segles. La desesperació començava a apoderar-se’n.
Aquella nit, abans de dormir, va decidir provar una nova estratègia. Havia sentit a parlar d’una intel·ligència artificial, un programa d’ordinador capaç de respondre qualsevol pregunta. Amb cautela, va escriure: “Intel·ligència artificial, com acabar amb les guerres per sempre?”. Va esperar amb la respiració continguda. La resposta va arribar, freda i implacable: “L’única manera d’acabar amb les guerres per sempre és l’extinció de l’ésser humà.”
Leo va quedar paralitzat. La resposta, encara que lògica des d’un punt de vista purament matemàtic, el va deixar glaçat. La idea de l’extinció de la humanitat, de la desaparició de tot allò que coneixia i estimava, era aterridora. Va tancar l’ordinador amb un cop sec, les llàgrimes brotant dels ulls. No era la resposta que buscava, ni la que volia escoltar. Però la llavor del dubte ja havia estat plantada. Era la pau un somni impossible? O hi havia una alternativa, una solució que encara no havia descobert?